http://www.radiosabadell.fm/alacartaNo us encataria poder entrar al túnel del temps i plantar-vos directament a l'època dels dinosaures per conèixer com eren aquests meravellosos éssers? Nosaltres ho fem tots els dilluns guiats per científics de l'Institut Català de Paleontologia. Com eren? Què menjaven? Com s'aparellaven...Viu en un juràssic parc radiofònic, tots els dilluns a les 11'30 del matí. www.radiosabadell.fmNo us encataria poder entrar al túnel del temps i plantar-vos directament a l'època dels dinosaures per conèixer com eren aquests meravellosos éssers? Nosaltres ho fem tots els dilluns guiats per científics de l'Institut Català de Paleontologia. Com eren? Què menjaven? Com s'aparellaven...Viu en un juràssic parc radiofònic, tots els dilluns a les 11'30 del matí. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9702_15.mp3Al nostre Viatgers del Temps d'avui hem parlat de les illes que, segons els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, és un laboratori de l'evolució. En aquests indrets hi vivien animals que havien de gastar poca energia, perquè tenien pocs aliments. Per això, tenien les potes més curtes, el cervell i ells ulls petits i pràcticament no hi havia ni carnívors ni depredadors. La cadena de l'evolució es va trencar quan els humans van arribar a les illes i hi van portar gats i gossos que feien de depredadors. Mon, 07 May 2012 13:30:00 +0200http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9702_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmAl nostre Viatgers del Temps d'avui hem parlat de les illes que, segons els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, és un laboratori de l'evolució. En aquests indrets hi vivien animals que havien de gastar poca energia, perquè tenien pocs aliments. Per això, tenien les potes més curtes, el cervell i ells ulls petits i pràcticament no hi havia ni carnívors ni depredadors. La cadena de l'evolució es va trencar quan els humans van arribar a les illes i hi van portar gats i gossos que feien de depredadors. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9641_15.mp3Avui al Viatgers del Temps hem conegut a fons tota la col·lecció de fòssils que té l'Institut Català de Paleontologia al seu Museu del carrer Escola Industrial. Hi tenen més de 200.000 fòssils i reben multitud de consultes de diferents investigadors d'arreu del panorama català. De fet, mouen anualment uns 20.000 fòssils per tal que puguin ser consultats. La responsable del museu, la Laura Celià, ens ha parlat de la tipoteca que són els fòssils que han permès descobrir una nova espècie. El museu de l'ICP en té 200 d'aquests, cosa que és una xifra molt elevada. Entre aquest tipus, un dels més destacats és el Pau. Mon, 30 Apr 2012 13:30:00 +0200http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9641_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmAvui al Viatgers del Temps hem conegut a fons tota la col·lecció de fòssils que té l'Institut Català de Paleontologia al seu Museu del carrer Escola Industrial. Hi tenen més de 200.000 fòssils i reben multitud de consultes de diferents investigadors d'arreu del panorama català. De fet, mouen anualment uns 20.000 fòssils per tal que puguin ser consultats. La responsable del museu, la Laura Celià, ens ha parlat de la tipoteca que són els fòssils que han permès descobrir una nova espècie. El museu de l'ICP en té 200 d'aquests, cosa que és una xifra molt elevada. Entre aquest tipus, un dels més destacats és el Pau. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9521_15.mp3Avui al Viatgers del Temps hem descobert les diferències entre paleontòlegs i arqueòlegs. La primera és una disciplina científica i l'altre és humanista. El director de l'Institut Català de Paleontologia, Salvador Moyà, ens ha explicat que el que tenen en comú les dues disciplines: que fan servir el pic i a pala i busquen les restes sota terra. Per la resta, tot és diferent. Els arqueòlegs estudien coses que tenen a veure amb les restes culturals de l'ésser humà, mentre que els paleontòlegs se centren en l'evolució de la vida. Mon, 16 Apr 2012 13:30:00 +0200http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9521_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmAvui al Viatgers del Temps hem descobert les diferències entre paleontòlegs i arqueòlegs. La primera és una disciplina científica i l'altre és humanista. El director de l'Institut Català de Paleontologia, Salvador Moyà, ens ha explicat que el que tenen en comú les dues disciplines: que fan servir el pic i a pala i busquen les restes sota terra. Per la resta, tot és diferent. Els arqueòlegs estudien coses que tenen a veure amb les restes culturals de l'ésser humà, mentre que els paleontòlegs se centren en l'evolució de la vida. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9410_15.mp3El Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont en col·laboració amb les pastisseries Art Bo han elaborat una mona del titanosaure: el dinosaure herbívor d'una llargada de 20 metres i més de 13 tones. La imatge d'aquest animal és fruit d'una investigació que es fa de manera conjunta entre un paleontòleg i un artista. Els detalls que no es coneixen, com ara el color dels ulls, els dedueixen fixant-se amb els seus parents més similars a la terra, com els rèptils o els cocodrils. Mon, 02 Apr 2012 13:30:00 +0200http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9410_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmEl Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont en col·laboració amb les pastisseries Art Bo han elaborat una mona del titanosaure: el dinosaure herbívor d'una llargada de 20 metres i més de 13 tones. La imatge d'aquest animal és fruit d'una investigació que es fa de manera conjunta entre un paleontòleg i un artista. Els detalls que no es coneixen, com ara el color dels ulls, els dedueixen fixant-se amb els seus parents més similars a la terra, com els rèptils o els cocodrils. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9359_15.mp3Avui al Viatgers del Temps hem conegut les primeres eines que van fer els nostres avantpassats. El primer ésser humà que es va decidir a fer petits objectes tallants va ser ara fa 2 milions i mig d'anys. Eren pedres que s'afilaven amb d'altres pedres i que els servien per poder tallar algunes branques i, fins i tot, carcasses d'animals. L'aparició d'aquesta indústria és conseqüència del desenvolupament del cervell humà que és possible gràcies al canvi d'alimentació i a menjar més carn. Mon, 26 Mar 2012 13:30:00 +0200http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9359_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmAvui al Viatgers del Temps hem conegut les primeres eines que van fer els nostres avantpassats. El primer ésser humà que es va decidir a fer petits objectes tallants va ser ara fa 2 milions i mig d'anys. Eren pedres que s'afilaven amb d'altres pedres i que els servien per poder tallar algunes branques i, fins i tot, carcasses d'animals. L'aparició d'aquesta indústria és conseqüència del desenvolupament del cervell humà que és possible gràcies al canvi d'alimentació i a menjar més carn. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9292_15.mp3Avui al Viatgers del Temps hem descobert que és allò que motiva a l'Australopitecus a aixecar-se sobre els seus peus i caminar només amb les cames. Segons va assegurar l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, les mans d'aquest Australopitecus van ser claus en aquesta evolució de l'espècie humana, ja que eren molt similars a les mans actuals. Amb aquest canvi, s'aconseguia tenir capacitat de recollir aliments, però també, alhora, defensar-se d'altres depredadors a través de les mans. Mon, 19 Mar 2012 12:30:00 +0100http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9292_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmAvui al Viatgers del Temps hem descobert que és allò que motiva a l'Australopitecus a aixecar-se sobre els seus peus i caminar només amb les cames. Segons va assegurar l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, les mans d'aquest Australopitecus van ser claus en aquesta evolució de l'espècie humana, ja que eren molt similars a les mans actuals. Amb aquest canvi, s'aconseguia tenir capacitat de recollir aliments, però també, alhora, defensar-se d'altres depredadors a través de les mans. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9224_15.mp3Avui, al Viatgers del Temps hem après com s'ho fan els paleontòlegs per poder saber quants anys tenen les troballes fòssils. Per fer-ho, no fan servir el mètode del carboni 14, ja que aquest material s'acaba quan les restes tenen més de 12 milions d'anys. Per fer-ho, observen els canvis en el pol magnètic de la Terra i, sobretot, les espècies de rosegador. I és que, aquests animals evolucionen molt ràpid i, per tant, permeten datar els jaciments amb molta fiabilitat. Per aconseguir fer tota aquesta feina, però, pot caldre, fins i tot, un any. Mon, 12 Mar 2012 12:25:00 +0100http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9224_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmAvui, al Viatgers del Temps hem après com s'ho fan els paleontòlegs per poder saber quants anys tenen les troballes fòssils. Per fer-ho, no fan servir el mètode del carboni 14, ja que aquest material s'acaba quan les restes tenen més de 12 milions d'anys. Per fer-ho, observen els canvis en el pol magnètic de la Terra i, sobretot, les espècies de rosegador. I és que, aquests animals evolucionen molt ràpid i, per tant, permeten datar els jaciments amb molta fiabilitat. Per aconseguir fer tota aquesta feina, però, pot caldre, fins i tot, un any. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9161_15.mp3Avui al Viatgers del Temps hem conegut dos fòssils més que expliquen la història de l'evolució humana: el Lluch i el Jordi. El Lluch és una troballa que va confirmar que l'aparició del bipedisme va tenir lloc en territori europeu. L'altre, el Jordi, és sabadellenc i el Salvador Moyà, director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, no ha dubtat en dir que és el seu "primer fill paleontològic". "El Jordi va ser l'inventor de la locomoció que permet als primats moure's pels arbres penjant-se amb els braços" assegura Moyà. Mon, 05 Mar 2012 12:30:00 +0100http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9161_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmAvui al Viatgers del Temps hem conegut dos fòssils més que expliquen la història de l'evolució humana: el Lluch i el Jordi. El Lluch és una troballa que va confirmar que l'aparició del bipedisme va tenir lloc en territori europeu. L'altre, el Jordi, és sabadellenc i el Salvador Moyà, director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, no ha dubtat en dir que és el seu "primer fill paleontològic". "El Jordi va ser l'inventor de la locomoció que permet als primats moure's pels arbres penjant-se amb els braços" assegura Moyà. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9099_15.mp3Avui al Viatgers del Temps hem recorregut l'evolució del cervell humà de la mà dels canvis que han anat patint els homínids fins a convertir-se en l'ésser humà. Tot això, ho hem fet amb el David Alba que és investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Hem anat recorrent les etapes que han marcat els canvis en la capacitat cognitiva de l'ésser humà que va lligada també a l'evolució del nostre cervell. Mon, 27 Feb 2012 12:45:00 +0100http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9099_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmAvui al Viatgers del Temps hem recorregut l'evolució del cervell humà de la mà dels canvis que han anat patint els homínids fins a convertir-se en l'ésser humà. Tot això, ho hem fet amb el David Alba que és investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Hem anat recorrent les etapes que han marcat els canvis en la capacitat cognitiva de l'ésser humà que va lligada també a l'evolució del nostre cervell. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9029_15.mp3Al Viatgers del Temps d'avui hem après moltes coses sobre el jaciment d'Hostalets de Pierola. De fet, són unes troballes que es van localitzar quan es feien les obres d'ampliació de l'abocador de Can Mata. Un dels fòssils més coneguts d'aquesta zona de la comarca de l'Anoia és un dels primers primats, el Pau, però, de fet s'hi han trobat 60.000 restes diferents, entre les quals s'hi troben animals molt curiosos com ara tigres dents de sabre o d'altres carnívors. Mon, 20 Feb 2012 12:30:00 +0100http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_9029_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmAl Viatgers del Temps d'avui hem après moltes coses sobre el jaciment d'Hostalets de Pierola. De fet, són unes troballes que es van localitzar quan es feien les obres d'ampliació de l'abocador de Can Mata. Un dels fòssils més coneguts d'aquesta zona de la comarca de l'Anoia és un dels primers primats, el Pau, però, de fet s'hi han trobat 60.000 restes diferents, entre les quals s'hi troben animals molt curiosos com ara tigres dents de sabre o d'altres carnívors. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8970_15.mp3La Lucy i el Pau són dos dels fòssils que ens poden ajudar a entendre l'evolució de l'ésser humà al llarg dels anys i avui al Viatgers del Temps els hem posat cara a cara. La Lucy s'assembla molt més a nosaltres, ja que es de fa 3,2 milions d'anys i, a més, ja caminava amb les dues cames. En canvi, el Pau és molt més antic, de fa 11,9 milions d'anys, i encara anava a quatre potes. Aquest recorregut per aquestes dues restes fòssils l'hem fet amb el paleontòleg de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, David Alba. Mon, 13 Feb 2012 12:30:00 +0100http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8970_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmLa Lucy i el Pau són dos dels fòssils que ens poden ajudar a entendre l'evolució de l'ésser humà al llarg dels anys i avui al Viatgers del Temps els hem posat cara a cara. La Lucy s'assembla molt més a nosaltres, ja que es de fa 3,2 milions d'anys i, a més, ja caminava amb les dues cames. En canvi, el Pau és molt més antic, de fa 11,9 milions d'anys, i encara anava a quatre potes. Aquest recorregut per aquestes dues restes fòssils l'hem fet amb el paleontòleg de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, David Alba. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8906_15.mp3Fa més de 35 milions d'anys a la terra hi vivien uns petits primats, els anomenats mini-monos. Eren animals que caminaven a quatre potes i que s'enganxaven als arbres. La mida del seu crani era com el nostre palmell de la mà. I avui, la Judit Marigó, paleontòloga de l'ICP ens ha explicat com n'és de complicada la recerca de fòssils d'aquests petits animalons. "És com la recerca d'or", ha dit durant el Viatgers del Temps d'avui. Mon, 06 Feb 2012 12:30:00 +0100http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8906_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmFa més de 35 milions d'anys a la terra hi vivien uns petits primats, els anomenats mini-monos. Eren animals que caminaven a quatre potes i que s'enganxaven als arbres. La mida del seu crani era com el nostre palmell de la mà. I avui, la Judit Marigó, paleontòloga de l'ICP ens ha explicat com n'és de complicada la recerca de fòssils d'aquests petits animalons. "És com la recerca d'or", ha dit durant el Viatgers del Temps d'avui. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8849_15.mp3Avui al Viatgers del Temps ens hem endinsat al màgic món dels orígens de l'home. I, per fer-ho, em fet un viatge fins a Kènia i Etiòpia on s'han trobat els jaciments dels que van ser els primers éssers humans que van trepitjar la terra. El camí l'hem fet amb la Míriam Pèrez de los Rios que ens ha explicat que la investigació i el tractament dels fòssils és molt diferent a l'Àfrica. Mon, 30 Jan 2012 12:30:00 +0100http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8849_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmAvui al Viatgers del Temps ens hem endinsat al màgic món dels orígens de l'home. I, per fer-ho, em fet un viatge fins a Kènia i Etiòpia on s'han trobat els jaciments dels que van ser els primers éssers humans que van trepitjar la terra. El camí l'hem fet amb la Míriam Pèrez de los Rios que ens ha explicat que la investigació i el tractament dels fòssils és molt diferent a l'Àfrica. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8794_15.mp3Sabeu com van descobrir el jaciment d'Atapuerca? Hem descobert que ho van fer gràcies a un ritus de corteig a través del qual el noi havia d'anar a una cova a buscar ullals d'ossos de les cavernes. Avui amb el paleontòleg de l'Institut Català de Paleontologia, Joan Madurell, hem descobert les curiositats que amaguen els jaciments d'Atapuerca i els que trobem a Catalunya. Hem sabut que hi vivien els primers homínids que eren ancestres dels Neandertals i que s'assemblaven força a nosaltres. Tenien algunes conductes socials, com ara el fet que es cuidaven de les persones grans. Mon, 23 Jan 2012 12:30:00 +0100http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8794_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmSabeu com van descobrir el jaciment d'Atapuerca? Hem descobert que ho van fer gràcies a un ritus de corteig a través del qual el noi havia d'anar a una cova a buscar ullals d'ossos de les cavernes. Avui amb el paleontòleg de l'Institut Català de Paleontologia, Joan Madurell, hem descobert les curiositats que amaguen els jaciments d'Atapuerca i els que trobem a Catalunya. Hem sabut que hi vivien els primers homínids que eren ancestres dels Neandertals i que s'assemblaven força a nosaltres. Tenien algunes conductes socials, com ara el fet que es cuidaven de les persones grans. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8740_15.mp3El registre fòssil català aporta molta informació sobre la primera fase de l'evolució humana, el moment en què els primats fan un canvi en el seu disseny corporal que els allunya de la resta de mamífers, el que es coneix com ortogradia. Amb el director de l'Institut Català de Paleontologia, Salvador Moyà hem descobert que els jaciments que donen molta informació sobre aquest aspecte són els d'Hostalets de Pierola i el de Can Llobateres que són únics arreu del planeta. A Hostalets és on es va localitzar el Pau que permet dir que aquesta primera fase de l'evolució s'hauria produït a la Mediterrània. A Can Llobateres, el descobriment del Jordi ajuda a veure que era un primat que podria trepar pels arbres, però també aguantar-s'hi. Mon, 16 Jan 2012 12:30:00 +0100http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8740_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmEl registre fòssil català aporta molta informació sobre la primera fase de l'evolució humana, el moment en què els primats fan un canvi en el seu disseny corporal que els allunya de la resta de mamífers, el que es coneix com ortogradia. Amb el director de l'Institut Català de Paleontologia, Salvador Moyà hem descobert que els jaciments que donen molta informació sobre aquest aspecte són els d'Hostalets de Pierola i el de Can Llobateres que són únics arreu del planeta. A Hostalets és on es va localitzar el Pau que permet dir que aquesta primera fase de l'evolució s'hauria produït a la Mediterrània. A Can Llobateres, el descobriment del Jordi ajuda a veure que era un primat que podria trepar pels arbres, però també aguantar-s'hi. http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8683_15.mp3Sabeu qui habitava al Vallès Occidental fa un milió d'anys? Ho hem descobert avui de la mà del Joan Madurell. Hem sabut que al jaciment de Vallparadís, a Terrassa, s'hi han localitzat fòssils de molts animals. Els líders d'aquest ecosistema eren les hienes, però també hi havia molts hipopòtams i tigres de sable (els de les dents llargues). Pel que fa als boscos d'aquella època, eren molt similars al nostre: amb pins i sense gran diversitat. Mon, 09 Jan 2012 12:30:00 +0100http://www.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/spk_8683_15.mp3www.radiosabadell.fmwww.radiosabadell.fmSabeu qui habitava al Vallès Occidental fa un milió d'anys? Ho hem descobert avui de la mà del Joan Madurell. Hem sabut que al jaciment de Vallparadís, a Terrassa, s'hi han localitzat fòssils de molts animals. Els líders d'aquest ecosistema eren les hienes, però també hi havia molts hipopòtams i tigres de sable (els de les dents llargues). Pel que fa als boscos d'aquella època, eren molt similars al nostre: amb pins i sense gran diversitat.